Un espectacle inclusiu i intergeneracional, en què cinc intèrprets de la Cia. Vero Cendoya treballaran amb dos intèrprets amb discapacitat intel•lectual. Aquest espectacle és el resultat de set anys d'experiència de la directora en el món de la dansa amb col•lectius de diversitat funcional. La història del judici a Déu ens serveix com a punt de partida per dialogar sobre la cerca de la pròpia identitat, les dinàmiques de poder i els mètodes de manipulació de masses. Tot sense perdre l'humor i la poètica, segells de la companyia.
El 1918 Anatoli Lunacharski, comissari de Lenin, va organitzar a Moscou un judici contra déu per genocidi i crims contra la humanitat. A la banqueta dels acusats, una Bíblia. Després de cinc hores de testimonis i protestes, i malgrat les apel•lacions de la defensa al•legant "greu demència" i “trastorns psíquics", el tribunal va declarar finalment culpable Déu dels delictes dels quals havia estat acusat. El 17 de gener de 1918, la pena de mort va ser executada per un escamot d'afusellament, que va disparar diverses ràfegues al cel de Moscou.
Aquella Rússia de principi del segle XX, ens serveix d'inspiració per crear un espai atemporal, una utopia en la qual els set protagonistes es relacionen i ballen en un entorn immers en el caos més absolut.
Vero Cendoya combina la seua carrera com a intèrpret, coreògrafa i pintora. Ha treballat amb creadors com ara Sol Picó, Àngels Margarit, Peter Mika i Andrés Lima en el panorama nacional, i en l’àmbit internacional amb companyies com Inbal Pinto Dance Company (Israel), Hans Werner Klohe (Berlín, Alemanya), Le Boussniere (Suïssa), Veronika Riz (Itàlia) i Steptext DA.CO (Alemanya). El 2008 va crear la seua pròpia companyia, que es caracteritza per la col•laboració amb artistes de diferents disciplines com ara teatre, pintura, transformisme, música, poesia i futbol. Els seus espectacles s’han presentat en infinitat de teatres i festivals de nombrosos països. Dirigeix el Centre de Creació La Palomera, que també és la seu de la seua companyia.
En aquest espectacle es transcendeix qualsevol dogma religiós. No es basa en la significació religiosa de Déu. Ni tan sols se li dona aquest nom. Es podria anomenar el pare, el mascle, l'autor, el productor, l'inventor, l'amo, el guia, o el terrisser. Simplement s’identifica com el poder absolut.
Durada: 01 hora 10 minuts
Direcció i coreografia: Vero Cendoya
Dramatúrgia: Israel Solà
Interpretació: Natalia d’Anunnzio, Carlos Fernández, Anna Barrachina / Vero Cendoya, Linn Johansson, Hansel Nezza, Jem Prenafeta i Laia Martí
Asistència de direcció: Laura Alcalá
Disseny il•lumincació: CUBE
Música original: Adele Madau
Espai sonor: David Solans
Coreografia gimnàstica rítmica: Isabel Tapias
Producció: Albert Baldomà
ANTE TODO MUCHA CALMA
Si és que estan passant tantes coses que no queda una altra que riure's. I a això vinc. Després de 3 anys monologueando per tot el país, és un honor aixecar el teló del Teatre de la Llotja de Lleida, per a continuar rient-me de tot una mica. Per a començar de mi mateix que és una cosa indispensable que em van ensenyar des que vaig començar en això de la faràndula. Però també per a riure'm de tot el que m'envolta. De tot. De la meva dona. Del meu fill. De la meva mare. De la meva germana. Del meu cunyat. De la meva família. I també del meu barri. De la meva ciutat. Del meu país. De tots els meus països. Dels meus governants. Dels meus reis i dels meus prínceps. I dels meus principis. Sobretot, dels meus principis. Perquè com deia el mestre, “si no t'agraden, tinc uns altres”. Però no es preocupin, que també em riuré de vostès. Dels quals vinguin a veure'm al teatre. I dels quals no. D'aquests encara més. Per què? Perquè sí. Perquè està la cosa com per a deixar de riure's. Encara que sobretot el que vull és que vostès riguin. I Molt. Si no, això no tindrà ni puta gràcia. Això sí, un consell per als quals us passeu pel Teatre de la Llotja: “Ante todo mucha calma”.
