AJORNAT, NOVA DATA: Joan Pera és El Pare de la Núvia ... i potser del nuvi

“(...) Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”. Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.” Empar Moliner, autora “Sabeu? Això de fer teatre no té res de romàntic, és una puta feina més. Perquè qui no preferiria estar estirat a una platja paradisíaca de la Riviera Maya amb un margarita a la mà? Però en lloc d’això ens hem estat barallant durant uns dos anys: primer per trobar un material que ens interessés mínimament (gràcies Cisquella i Dani) i després per escollir un equip d’actors que vingués a assajar amb el text més o menys après (gràcies Àgata, Mamen, Carmeta, Pérez, David, Villegas i Mercè), un equip artístic i tècnic que espremessin els seus caparronets per aconseguir trobar solucions enginyoses quant a espai, il•luminació, so, etc. (gràcies Andújar, Faura, Ábalos, Maria, Gallén, Meyer…). I finalment per aconseguir la proesa que algú estigui assegut a una butaca del teatre en lloc de ser a casa, estirat al sofà mirant una sèrie a Netflix.” David Selvas, director “La música per a T’estimo si he begut està completament al servei d’un text irònic, mordaç i fresc. Un text que ens interpel•la com a espectadors, necessita una música que sigui fàcil i que arribi sense complexos. És una música que agafa com a referent els musicals anglosaxons, però amb un toc de música popular.” Andreu Gallén, compositor musical Cartell: Diego Vecas testimosihebegut.com

Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, direccions... però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic. Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista o, millor dit, molts i moltes protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència. Un espectacle ple de veritat. Un espectacle honest. Un espectacle on Quim Masferrer vol ser el teu espectador. Si el vau veure el 2019, no veureu el mateix.